Cal resistència, paciència i coratge. Resistència per aguantar, paciència per no perdre els nervis i coratge per no defallir.

L'horari actual i les raons pandèmiques donen un gran protagonisme a les terrasses, va més buscat el sol que la qualitat, si trobes les dues a l'hora BINGO. Molts professionals s'estan desgastant notablement amb l'horari restringit perquè els dies d'entre setmana hi ha molt poca feina, a sobre els amos han de fer totes les compres, s'han d'encarregar de l'administració, han de muntar i desmuntar terrasses, carregar neveres, netejar i deixar-ho tot en ordre per l'endemà i tot per no aconseguir ni pagar el lloguer. El treball familiar s'ha mostrat molt efectiu, molts petits empresaris han observat que treballen menys i facturen menys, però s'ho fan ells i els guanys són molt més nets.

Els interiors foscos són poc freqüentats, a la gent no els hi agraden encara que es mantinguin les distàncies. Els bars de nit i les cocteleries i no diguem les discoteques, o han tancat o s'han hagut de reinventar donant menjar tot i no estar gaire acostumats, alguns funcionen durant el cap de setmana, gràcies al vermut, a diari ni un duro, és sobretot molt complicat per als llocs amagats que no disposin de terrassa.

Les super-illes del barri de Sant Antoni són ideals per a fer botellons... això sí, petits. És curiós que la gent a la tarda seu en els espais habilitats sobretot davant dels súpers, hi ha molts pocs bars oberts de take away.

Es calcula que el consum d'alcohol ha pujat entre 15 i un 20 per cent però la majoria de la gent compra l'alcohol als súpers, les licoreries especialitzades han baixat la seva facturació i determinats venedors de vi també. Als mercats municipals les parades que tenien en l'hostaleria la seva clientela habitual també han caigut. Les indústries càrnies han hagut de fer grans ofertes per a treure's de sobre l'estoc. Es detecta una baixada del consum de les famílies als mercats, en part per la baixada dels ingressos i en part per la por al futur, la famosa deflació. És curiós que l'economia submergida sembla invisible, els europeus que hi formaven part, han tornat als seus països, els africans i els llatins estan millor aquí que allà.

Dissabte i diumenge la Ciutat Vella rep moltíssims visitants, els bars i restaurants funcionen molt bé a l'hora de dinar sobretot a les terrasses, a la tarda la gent passeja i compra dolços, poca cosa més es pot fer. El fet de poder sopar als hotels amb trampes o sense ens alleugera. Les ofertes que fan són espectaculars, per pocs diners t'ofereixen un cap de setmana complert, és una manera de fer alguna cosa diferent. És increïble la resiliència de la ciutadania, s'ha de dir que molta gent s'ha acostumat a viure amb molt menys.

La rave diària del Passeig del Born és espectacular sobretot últimament en que la Guàrdia Urbana està distreta amb tanta manifestació. Si et fixes bé moltíssima gent porten llaunes a la mà, els gots de plàstic que surten dels bars són una minoria. La gent necessita trobar ambient.

Els bars que fan take away tenen una clientela fidel que reconeix la feina dels que en les pitjors circumstàncies es mantenen al peu del canó. Hi ha dies molt tristos però de vegades es fa un ambient i la gent de pas para per a fer una canyeta, se senten segurs i els soferts professionals salven el dia, ja se sap, qui dia passa any empeny, se suposa que els grupuscles que s'ajunten son de una mateixa bombolla però ningú ho sap del cert.

Tindran conseqüències epidemiològiques les nombroses manifestacions dels últims quinze dies?Sembla que la incidència va baixant però la por a la quarta onada és molt present. El fet que la vacuna no garanteixi la manca de infeccions provocarà una desorientació general, a vacuna no és la panacea, malgrat tot cal seguir d'a prop les dades d'Israel.

No podem gaudir del moment perquè no som lliures, no estem tancats però estem encotillats.