Si hi a alguna cosa sorprenent a la Barcelona d'avui en dia és la gran resiliència dels seus habitants. Amb la que està caient i la que vindrà, crida la atenció que no es munti una revolta. És clar que la societat està absolutament atomitzada i és francament difícil posar-se d'acord, tothom té alguna cosa a perdre.

L'únic ajut que l'Ajuntament ha fet a la hostaleria han estat les terrasses, tot i que moltes peticions han estat denegades. És lleig que la majoria de terrasses hagin estat concedides en zona de càrrega i descàrrega o en zona verda, a les zones blaves poquíssimes, crida la atenció algunes ampliacions enormes de terrasses que dona la impressió que hagin tingut un tracte de favor. Tot i això, les terrasses tocant al transit han estat i estan poc concorregudes. El tema del transit i les mides que ha pres el Consistori estan creant un ample rebuig entre els comerciants, uns dels grans damnificats d'aquesta crisi, sinó els qui més.

Hem de dir que el tracte a la cultura el trobem demencial i surrealista, la vida sense música en viu és molt més avorrida, i malgrat els esforços, la oferta és totalment insuficient. Cal que les sales de concerts no estiguin considerades com a oci nocturn. Tot i que el transport públic ha pres mides desinfectants excepcionals, la gent no entén els trasllats amuntegats. Aprofitarem per dir que amb la quantitat de locals tancats que hi ha a la ciutat, els supers i la seva il·luminació fan mal a la vista, sobretot els 24h.

L'ambient de nit a Ciutat Vella en general és molt trist, el Gòtic s'endú la palma. El Passeig del Born és la excepció, fa por veure els divendres i dissabtes a la una de la matinada congregacions de més de cinc-centes persones sense guardar les distàncies, i la policia al davant sense fer rés. Fa més d'un mes que a la una de la nit tot roman tancat, i les infeccions segueixen augmentant, ara una mica menys. S'han carregat les tintes sobre els locals tancats tot i que finalment els científics han acceptat que el virus sobrevivia en l'aire si no bufava el vent. La renovació de l'aire és fonamental.

Als carrers de Barcelona se sent parlar molt de català, força llatinoamericà i espanyol, i bastant d'àrab i d'urdú, sobretot al Raval. Els immigrants no volen tornar a la seva terra perquè els sistemes sanitaris són molt deficients.

La gent està clarament mancada de tendresa, i es nota en el seu comportament. Molts pensen que els polítics li donen més importància al vot que a la vida.

S'ha de fer un “reset”, ho diu tothom, però no veig que hi hagin idees noves i potents. Estem mancats de noves formes de negoci, i és urgent aconseguir turisme de qualitat i rebutjar el de borratxera. Les úniques industries que han crescut els darrers quatre anys han estat les de la delinqüència, de les okupacions, i del cànnabis. Tot i que aquesta última és un mal menor, està clar que no anem bé, cal invertir amb urgència en ciència i sanitat. Les noves tecnologies, que als catalans se'ns donen tan i tan bé, dona la impressió que econòmicament només beneficien a la Xina i a Sillicon Valley, s'ha de revertir la situació. No hi ha dubte que la industria del ego està molt present en la nostra societat, però no és menys cert que els valors com l'esforç, la humilitat, la discreció (no es pot dir blat si no és al sac i ben lligat) i la puntualitat estan en franca recessió.

Per rematar aquesta petita radiografia de Barcelona hem de dir que els ERTOs, que per cert, estan molt mal gestionats, empobreixen la butxaca dels treballadors i per les informacions de que disposem, si els allarguen retallaran els sous encara més.

No ens podem quedar així, hem de lluitar per millorar. .