Des de sempre s'ha dit que qui paga, mana. Però aquesta màxima, que semblava inalterable, fa uns quants anys que ha estat posada en qüestió. Les distribuidores tenen el rol de proveïdors i en teoria ens han d'atendre a la perfecció però no sempre es així. És tan important o més fabricar un bon producte que aconseguir que te'l distribueixin, de fet els distribuidors són els grans beneficiats en l'escala econòmica, compren a un i venen a tres, quatre o cinc amb facilitat, ells tenen l'infraestructura per a fer el repartiment i coneixen a tots els clientes. Tant es així que incompleixen normes que havien estat vigents tota la vida, per exemple: fan el repartiment a hores intempestives i quan el bar està ple, no volen deixar les caixes en els pisos o en los soterranis o les deixen mal col.locades sinó estàs a l'aguait, deixar la porta oberta o no anar amb compte amb el mobiliari. Cada distribuidor té la seva zona i si et rebotes amb ells es neguen a servir-te i et creen un greu problema, els bars petits acostumen a ser vilment maltractats, sobretot en els preus.
Els repartidors han canviat al llarg dels anys: en els setanta i els vuitanta tenien una tècnica admirable carregant, descarregant i col.locant. En els noranta la cosa va canviar, com el treball era molt dur van entrar en lliça els immigrants, que eren poc efectius. Les empreses distribuidores, pel que es veu, van externalitzar el treball i els "panchitos" van tenir que fer-se autònoms, fins i tot es van veure obligats a comprar els camions de repartiment. El món està ple de treballs de merda, el de repartidor de begudes és un d'ells, l'únic positiu és que s'estalvien el gimnàs. A l'hora de descarregar al magatzem hi ha que controlar que el que s'entregua correspon amb el que has demanat i comprovar l'albarà, si et despistes et pots emportar sorpreses desagradables. Últimament han aparegut, tot i que no abunden, dones repartidores, una alegria.
Els preventistes són el braç armat de les distribuidores, a part d'encarregar-se d'alleugerir el descontentament posant de la seva part, fins i tot repartint, són els que et passen les ofertes i endolceixen la relació. S'ha de tenir en compte que les cadenes s'emporten gairabé tot el pressupost de les promocions, però només ells poden facilitar-te el montatge de terraces i el diner necessari per a començar a canvi de l'exclusiva en el barril, tota una guerra que requereix d'avals i consum amb nombrosos incompliments.
En el món de la cocteleria, per sobre dels preventistes estan els inspectors, que reparteixen els diners extras a canvi de tenir visibilitat a la carta i per suposat una venda en exclusiva dels seus productes. Si estàs ben col.locat en el ranking sovint busquen més mostrar la seva imatge que treure benefici.
Les exclusives són fonamentals tant per obtenir diners com preu. S'acostumen a fer tractes anuals de sumes importants, si no firmes exclusives, sempre pots obtenir un bon rappel per consum.
Al marge de les distribuidores oficials s'ha creat una xarxa de proveidors que aconsegueixen el favor de molts bars perquè ofereixen molt bons preus a partir de la compra de licors en paral.lel o la venda en formats no reciclables en refrescs i cerveses.
És curiós el comportament de les grans distribuidores davant la sortida al mercat de productes d'èxit immediat, de cop tots fabriquen begudes similars que promocionen i fins i tot regalen però difícilment es consoliden, un bon exemple són les begudes isotòniques. També és curiós observar que constantement apareixen begudes premium promocionades porta a porta, aquestes a vegades si es consoliden. Tot el món busca el miracle.
Sense arribar a aconseguir-ho del tot podem dir que les grans distribuidores es comporten cada vegada més com un monopoli, els hi és igual crisis que pandemies, pujen els preus com si res i no queda altra que empassar-s'ho.
