En el món de la tarda-nit, sens dubte la captació de clients és una de les claus capitals del negoci tant de bars de copes com de cocteleríes, per no parlar de la fidelització, més difícil encara.
El primer és aconseguir una recepció càlida, que el client present o futur es senti com a casa. El segon i més complexe és la lectura ràpida dels seus desitjos, el tercer i decisiu és esbrinar quin és el seu poder adquisitiu que moltes vegades no és directament proporcional al seu estatus econòmic. Hi ha gent que té molt i gasta poc i viceversa. Per als interessos de l'hostaler és més important el segon que el primer, sens dubte vivim dels pobres.
La gent en general té ganes de passar-s'ho bé, ja pateix molt en la seva vida quotidiana, per això el bar és una mena d'alliberació, si us fixeu quan arriben al bar després de treballar suspiren inconscientment, s'ha acabat l'esforç, ara toca gaudir de les vacances del dia, els bars. La qualitat del barman per a aconseguir-ho entra en acció, una bona conversa d'actualitat o cultural va bé per a trencar el gel però abans s'ha d'esbrinar les preferències alcohòliques que seran el fil conductor de les consumicions, les cadències d'aquestes ens donaran una idea del tipus de client, si serà bo o dolent o senzillament normal.
Com la vida és una loteria i fàcilment et pot caure un pesat s'ha de saber executar la màxima següent: no s'ha de tenir por a perdre clients, s'ha de tenir capacitat per a guanyar-los, està bastant clar que els clients volen un barman amb ànima i personalitat, els va millor un boig que un aturat, al cap i a la fi van al bar a deixar passar l'estona bevent i així passar-s'ho bé. La música és un aliat indispensable per a aconseguir el nostre objectiu que, no oblidem, és guanyar-nos el pa de cada dia. Fins ara hem parlat d'un client per a marcar un model, però sovint si aconsegueixes fer ambient tens la barra plena. La capacitat del barman de mantenir quatre o més converses a l'hora provoca l'acceleració necessària per a fer que la gent mengi, begui i es diverteixi, si és capaç d'aconseguir que els parroquians socialitzin entre ells, blanc i en botella. Aquest és l'objectiu principal, no hem d'oblidar que les confessions que es fan a una barra no les farien mai a la seva vida íntima o professional. La discreció és un altre dels elements importants, que una mà no sàpiga què fa l'altra.
Al marge de la barra, les taules també facturen i la comunicació és més complicada però en cap moment s'ha de deixar de banda, s'ha de saludar a tothom i passar de tant en tant per a informar-se que tot estigui bé. La qualitat de les copes a les taules és fonamental i la neteja també.
Després de l'accelerada ve la frenada, en el moment en què la gent ha begut bastant o bé estan molt apalancats és quan convé canviar de terç i s'ha de tenir molt d'ofici per a aconseguir-ho, ja no t'has de preocupar tant dels clients i has d'estar més per la feina mecànica i la neteja. Posar música una mica més relaxada ajuda a que la clientela poc a poc vagi canviant, uns surten i altres entren, una mena de tornar a començar. La renovació del públic és bàsica, s'ha d'estar preparat. Sempre hi ha musclos que es queden enganxats a la barra com una lapa.
El frenazo es dóna a l'hora de tancar, és una bona idea passar per les taules avisant que queda el temps just per a prendre l'última copa. El “que parli ara o calli fins demà” és una bona frase. Abaixar el volum i la intensitat de la música per a relaxar, si es dóna el cas dir un “senyors si us plau” o “demà més”. No m'agrada l'agressivitat del “no teniu casa o què?”, prefereixo un comiat del tipus “¡¡¡Hi ha més bars, no són com aquest però haberlos haylos!!!”
