Visites de categoria

Ángel Juez

Una tarda de primavera del 2008 vaig rebre una trucada del meu cunyat, que treballava en uns importants estudis de so. Em va comentar que estaven barrejant els audios de l’última pel·lícula del González Iñarritu, i el director els havia comentat que els agradaria visitar un bar del qual li havien parlat gratament, i es deia Ascensor. El Jordi, el meu cunyat, em va demanar que reservés una taula al restaurant Pla, just al costat de l’Ascensor. Ho vaig fer, però aquella nit el director no va poder assistir al sopar, cosa que sí que van fer la resta de tècnics, que van passar posteriorment a prendre una copa al meu bar. “Un altre dia serà”, li vaig comentar al meu cunyat, i ell em va dir: “Qualsevol dia d’aquests es deixarà caure”. Me’n vaig anar de cap de setmana, no sense abans comentar-li a l’encarregads que podria ser que el director González Iñarritu ens fes una visita, que busqués una foto per internet -per tal de reconèixer-lo- i saludar-lo de la meva part. Mentrestant li comentava això, el seu xicot, una semicuiner argentí anomenat Iñaki, que estava permanentment adossar a la barra del bar com si d’un musclo es tractés, va comentar: “Àngel, no et preocupis. Jo conec el González Iñarritu”. Al tornar del cap de setmana, la cambrera no em va comentar res, però el meu cunyat va tornar a trucar-me per dir-me que el director havia visitat el bar i que li havia encantat. Vaig reclamar-li a la cambrera si l’Iñaki havia estat adossat a la barra aquella nit, i em va dir que sí, com sempre. Jo li vaig dir: “Doncs González Iñarritu ha estat aquí”. Ella va pegar un bot i va córrer a connectar-se a l’ordinador de l’oficina, va buscar la seva foto i va dir: “Ostres, a aquest home li vaig posar quatre o cinc copes el dissabte. Va venir amb un grup de gent fantàstica, bons clients”. Sobra dir la que li va caure a l’argentí. Ells sovint són així.

Añadir un comentario nuevo:

Tu dirección de email permanecerá oculta y no se mostrará públicamente.