Un any després

Ángel Juez

D'allò que ens van dir-vendre que duraria quinze dies, ja ha passat un any i escaig. Encara ara tot és incertesa.

Barcelona està fotuda, no hi ha cap dubte, i més que ho estarà, o això diuen els entesos. I el tema dels bars i restaurants ni t'ho explico, la majoria obren de dijous a diumenge i un o dos dies són dolents. El dilluns ha passat a ser una mica més important degut a que molts tanquen, com ja hem dit altres vegades a la manca de diners s'hi afegeix el problema del teletreball, els dies que la gent ha de fer treball presencial es nota, de tota manera fins que no acabin els ERTOs no podrem mesurar la magnitud de la tragèdia.

És sorprenent com de ràpid han desaparegut els diners dels crèdits ICO i, si no vaig errat, el mes que ve s'han de començar a pagar ja que tenien un any de carència. La morositat està garantida i no sé pas què passarà. Com sempre els que deuen 50.000€ al banc tenen un problema, els que deuen 5 milions d'euros li passen el problema al banc. Es dóna la paradoxa que molts empresaris demanen diners al banc per a tornar-los al mateix banc.

El tancament perimetral ha fet que Barcelona estigui gentrificada, i això ha suposat que els caps de setmana hi hagués bastanta feina, com ja vam dir el mes passat està més buscat el sol que la qualitat. Ja veurem què passa a partir d'ara, tot i que la sortida només es pot fer dins de la bombolla, el cap de setmana passat van posar més de 2.000 multes per infringir aquesta norma.

Els dissabtes i diumenges molta gent visita la Ciutat Vella, però la majoria van a petar a la Barceloneta, on el binomi sol i mar és imbatible.

Observem que hi ha molts bars que ja no tornen a obrir, cal saber com es comportarà el consistori a partir d'ara amb les llicències perdudes. Facilitaran la feina dels que vulguin muntar bars i restaurants?

Un any després es confirma que els polítics fan més por que el virus: manca de reflexes, decisions equivocades, mentides constants. Sens dubte la pitjor generació de polítics de la història, i a nivell global. Ben pocs s'han salvat. Reiterem la nostra màxima: pensa globalment, actua localment. També es confirma que la Xina ha estat la més beneficiada per la pandèmia sortida de Wuhan.

No es pot desnonar a una nonagenària per error. País de pandereta el nostre.

La gent es segueix ajuntant: el Passeig del Born continua tenint un comportament de rave total sobretot els caps de setmana, especialment cridaner és el núvol de gent que s'agrupa entorn del bar Porteño del carrer Carders, es nota que tant els argentins com els estrangers que viuen a Barcelona a més a més dels llatins són un col·lectiu molt important a la nostra ciutat. La policia s'instal·la tot sovint en plan dialogant. Al Poble Sec el carrer Blai és desert però hi ha molt moviment a la Plaça del Sortidor, a Sant Antoni les super-illes segueixen triomfant sobretot al carrer Parlament, al Raval la gent es concentra al carrer Joaquim Costa d'una manera espectacular, també al MACBA i a les places circumdants, al barri Gòtic a partir de les sis de la tarda és com una ànima en pena, només hi ha petits focus al voltant dels bars de lluitadors que fan take away.

La Guàrdia Urbana intenta disgregar la gent sobretot al Born, “Está la tele, está la tele”, deien els mossos d'esquadra, “sepárense”. Així van esvandir la gent del Passeig del Born i els carrers adjacents. Demanàven als menors què és el que bevíen. Les jovenetes, sempre tant llestes, responien: Aquarius, ho vol probar? L'efecte crida que han provocat les imatges de premsa i televisió del Passeig del Born han suposat un creixement exponencial del comerç de la zona, sobretot les botigues d'alimentació. Al barri de Gràcia, de la la Plaça del Sol també fan fora la gent.

És curiós que els pakis hagin desaparegut, normal tenint en compte que tothom pot comprar les cerveses més barates en els súpers, de fet ells treballaven sobretot a partir de la mitjanit. Sempre trobem algun resistent, sobretot a les Rambles, inclús hi ha valents que encara venen flors. Per cert, la Rambla està recuperant poc a poc el seu pols però només al migdia.

Hi ha rumors que aviat ens deixaran obrir fins l'hora del toc de queda, però sembla ser que les coses no acaben d'anar del tot bé. L'Argimon diu que té ganes d'anar a sopar amb la seva dona. També diu que bars i restaurants haurien de romandre oberts fins les nou o deu de la nit.

La situació és, cada dia que passa, més insostenible per als professionals de la nit. Alguns practiquen una resistència ferotge obrint al migdia, però molt pocs són competitius, el seu àmbit són les copes. L'èxode de nombrosos coctelers de categoria és notable, emigren als seus països sobretot els francesos i els italians, i d'altres marxen a zones més temprades de la costa sud on l'estiu es fa més llarg.

Molts estrangers que vivien per sobre de les seves possibilitats ajudats pels pares han tornat a casa i treballen en les empreses familiars que abans no els hi agradaven.

Un cambrer em va dir “Això és una merda”, i li vaig respondre: una merda ja ho era, això és una desgràcia.

Madrid, amb el seu original comportament per no dir una altra cosa, és la reina tant de l'hostaleria com de les festes clandestines, cada cap de setmana enganxen més de quatre centes. No paren d'arribar francesos atrets per la marxa de la capital. A més a més reben moltíssims visitants de la resta de l'estat, tot plegat una disbauxa que no s'acaba de reflectir en les dades sanitàries. S'ha muntat un terrabastall polític que ja veurem com acabarà.

Añadir un comentario nuevo:

Tu dirección de email permanecerá oculta y no se mostrará públicamente.

Otros artículos relacionados: