Segona Quarantena

Ángel Juez

La vida és el que passa mentre anem fent plans. Aquesta cita del gran John Lennon, que no falla mai, il·lustra a la perfecció els sentiments que ens embolcallen en aquests temps. Es veu a venir una nova edat mitjana, això sí... digital. Aquest bitxo, neoliberal per inhumà, s'està emportant amb crueltat la generació que més ha patit, més s'ha esforçat i més ha ajudat de la nostra història recent, és com una destral que et mutila tant el cos com el compte corrent. No hi ha dret.

Tot i que la digitalització ajuda molt en l'àmbit de la comunicació, els bars són vitals, vivencials, hi és fonamental l'ambient, el cos a cos. El roce hace el cariño, diuen. Doncs això.

Durant la primera quarantena tot eren missatges positius: tornarem amb més força, ens en sortirem, tot anirà bé. La il·lusió era ben present, però la il·lusió és perillosa... no comet errors. Ara, la percepció ha canviat, hi ha dies d'eufòria i altres de depressió, com si es tractés d´una muntanya russa d'emocions. He vist joves professionals lluitar sense descans: han creat webs, han ideat recipients asèptics i segurs, han repartit a domicili, han estat solidaris amb els hospitals i sobretot han fet menjar per emportar. En el món de les copes i els còctels els resultats han estat més aviat decebedors; en el món del menjar la resposta ha estat una mica millor, però tampoc per tirar coets.

Sens dubte hem de lluitar, necessitem sentir que no estem morts. Tothom es queixa, tothom critica, però el que calen són idees noves que ens ajudin a pal·liar la magnitud de la tragèdia.

Els petits que no disposem de terrassa hem de pressionar l'ajuntament perquè ens deixi treure taules al carrer; a les taules hem de col·locar rellotges de cartró com els de l'antiga zona blava que a partir d'un temps prudencial penalitzin el preu dels apalancats, així no pagaran justos per pecadors com fins ara. En els temps de les distancies, l'espai ha de pujar de preu. Els bevedors estaran contents si prenem aquesta mesura; ells ja ho són, de complidors.

Malgrat tot, l'alcohol és un refugi indubtable per a la majoria de la població. Si ara hagués de muntar un bar el nom seria «Encuentros en la tercera fase».

Ens enfrontem a un món desconegut, sens dubte els accidents son el pilar bàsic de la nostra evolució, hem de trobar una sortida tots plegats. En un país com el nostre, infectat de llestos i on ens han obligat a pensar per sobre de les nostres possibilitats, ens han sobreinformat, hem de tenir paciència i tenir en compte que les estupideses i les ximpleries s'hauran de permetre com sempre. Esperem que la sortida no sigui de campi qui pugui o el que seria pitjor, de joc ras i patada a la boca, provocant que cadascú faci la seva amb el desgavell que això comporta.

Tenint en compte que els bars som com bombolles de realitat al bell mig d'un univers dominat per matèria fosca, desordenada i caòtica, el fet de no poder disposar-ne a ple rendiment és tot un handicap.

Encara sabem poques coses d'aquest bitxo però hem de ser valents. Com vaig sentir dir a una cuidadora social, la por no ha conquerit mai cap dret. Molts ens sentim una mica perduts i força atordits; sens dubte n'hem d'aprendre, cal no obsessionar-se.

Segurament, per a la gent de l'hostaleria i els espectacles hi haurà una tercera quarantena. Ciutat Vella de Barcelona ha estat fins ara un oasi per als sense sostre i els malalts mentals; aquests dies es veu una mica més de moviment als carrers, el barri Gòtic és de llarg el mes perjudicat. En aquesta part de la ciutat i en àmplies zones de l'Eixample és on costarà més tirar endavant.

Els últims seran els primers, diu l´Evangeli. Si això es compleix, el món de la faràndula, i després el hostalers, som els que sortirem guanyant d´aquesta crisi. Amén.

I jo des d'aquí em reitero i amplio: Todo lo que me gusta es ideal, es ilegal, es inmoral o engorda.

 

Publicat a Facebook el 22/05/2020

Añadir un comentario nuevo:

Tu dirección de email permanecerá oculta y no se mostrará públicamente.

Otros artículos relacionados: