Radiografia de Barcelona (II)

Ángel Juez

Eduardo Galeano explica amb gran encert la diferència entre caritat i solidaritat: diu que la solidaritat només pot aparèixer entre iguals, per contra la caritat s'exerceix de dalt cap a baix; la caritat és vertical, mentre que la solidaritat és horitzontal. La ruïna que ens espera requereix sobretot de solidaritat, i hem de tenir-ho en compte. A Barcelona, que sempre ha estat una ciutat molt solidaria, sembla que ara li costa, la davallada de la propina als bars és una bona mostra. Cal renovar l'esforç en favor de la solidaritat, ara més que mai.

Els ERTOs limiten ostensiblement el poder adquisitiu de la gent. El caos comença a fer-se evident; els ERTOs funcionen o no. L'estat ha delegat les seves responsabilitats financeres en les mútues, les quals no tenen prou diners.

El món de la nit fa més d'un mes que està només obert fins les 00:00-01:00. Em poso dels nervis sempre que veig centenars de persones al carrer i la policia que està present no actua. Tot és ple d'incongruències. Els botellons es multipliquen, als joves els hi costa fer cas. Les terrasses segueixen sent la taula de salvació del món de la hostaleria, els petits negocis que no en disposen ho passen fatal. Ningú sap com acabarà tot això. Hi ha moltes terrasses sense una ànima, i les que hi ha enmig del carrer no s'omplen per por als cotxes.

Està documentat que a Barcelona hi ha 1200 persones dormint al carrer, i se'n nota un augment gradual, alguns fins i tot asseguren que n'hi ha 3000. La caritat en el món de la alimentació pal·lia fermament la gana de la gent. El món de la cultura és de llarg el que està més fotut, el Teatre Lliure ja reparteix packs de menjar per a les actrius i actors que més ho necessiten. Les cues quilomètriques per aconseguir menja, sobretot al Banc d'aliments i a Càritas, fan pensar, i cal tenir en compte la resistència de molta gent a demanar menjar; ho consideren una indignitat.

A molta gent el silenci del confinament els hi ha alimentat l'ànima, però a d'altra el fet d'estar tancats tant de temps els hi ha afectat notablement. Pels carrers abunden els malalts mentals, fins i tot hem vist algun esquizofrènic qui no es prenia les seves medicines, tot un perill. La Plaça Sant Just que tenim aquí al costat sembla un petit campament, ja no fa tan de goig.

El tema de les infeccions és com una ruleta russa: per molta confiança que tinguem amb el nostre entorn, tothom fa la seva, fins i tot el nucli familiar; mentre la gent surti de casa, ja sigui per comprar, treballar o passejar, corre un risc evident. Està clar que s'estan infectant molts joves que es curen amb facilitat. Alguns opinen que aquest virus l'acabarem enxampant tot, i és evident que és molt més perillós si existeixen patologies prèvies. De totes maneres cal crear grups de confiança, com diu el doctor Corbella; ja no som en estat d'alarma; cal assumir riscos.

De vegades l'excés de prudència pot provocar imprudències. De la mateixa manera la gent que de males maneres i escridassant t'exigeix que no els hi parlis sense mascareta a cinc metres de distància provoquen enutj, i en els comerços, pèrdua de clients. A distància hauria de ser més fàcil dir les coses adequadament. Ni els negacionistes ni els excessivament porucs tenen la veritat. El realisme està gairebé sempre en el punt mig, cosa difícil de calibrar sense dubtes.

Continuarà...

 

Añadir un comentario nuevo:

Tu dirección de email permanecerá oculta y no se mostrará públicamente.

Otros artículos relacionados: