Ni amanides ni macedònies. El Gintònic.

Ángel Juez

Als darrers anys al nostre país, el gintònic, que sempre havia estat una gran combinació s'ha posat rabiüdament de moda i no té pinta de perdre el seu estatus privilegiat dins les consumicions dels bars de copes.

No entrarem a parlar de marques de grans ginebres, que hi són, però sí que parlarem d'un gran gintònic.

No fa gaire vaig escoltar una entrevista a la ràdio que feien a l'autor d'un llibre molt popular sobre el gintònic. Parlaven de marques, de botànics, de tòniques, però la meva sorpresa va anar in crescendo quan no vaig sentir parlar ni de les temperatures de les ginebres ni gairebé del gel i tampoc vaig sentir cap referència al twist, autèntica ànima del que considero un bon gintònic, una beguda de tota la vida i de sempre ha estat associada als cítrics.

Quan observo a un cambrer cocteler preparar la barra per començar a treballar, em crida poderosament l'atenció una capseta allargada i molt ben embolcallada molt similar a la que utilitzen els pescadors per guardar els esquers, els hams i els estris necessaris per una bona pesca, però no, es tracta dels botànics que contenen totes les ginebres que tenen a la carta i penso: No és una amanida! És un gintònic i, si no és una amanida, deu ser molt incòmode anar-se trobant entrebancs mentre vas bevent. Però, la moda és la moda, ja se sap. A més del botànics també hi afegeixen fruites i no és una macedònia, és un gintònic.

Altrament també observo alguns que deixen caure la tònica de dalt de la recargolada cullera mescladora i penso ¡ostres! amb un camí tan llarg i recargolat de ben segur que es perd el gas i efectivament es perd, però penso per mi, col·lega, estàs antic i segueixo observant. Uns maten unes fulles de menta i aconsegueixen fer un gintònic refrescant, altres afegeixen mel, segurament per contrarestar l'amargor de la tònica, d'altres una gota d'angostura, altres exprimeixen llimona o llima i no diem res dels que fabriquen artesanalment desenes de perfums per seduir les senyoretes mes exigents.

Per mi, un gintònic té cinc elements essencials: el primer, el recipient que no hauria de ser en cap cas la copa “balón”, el got llarg i ample és ideal. El segon és el gel, que ha de tenir unes bones dimen

sions i ser dur per tal de no aigualir el combinat ràpidament. El tercer, la relació entre la quantitat de ginebra i la tònica amb d’un a quatre aproximadament. El quart, que la ginebra ha de sortir de la nevera o del congelador, per aconseguir que sigui refrescant. Per últim, el perfum s'ha de derivar del twist del cítric que escollim. Aconsellaria fer un twist per perfumar la copa i un altre per deixar-lo a dins.

La meva conclusió és ben senzilla, no hi ha gran ginebres sinó gran gintònics. Naturalment com a la cuina, si la recepta és la correcta, quanta més qualitat tingui la ginebra més bo serà el gintònic.

 

 

Comentarios

Enviado por Jordi Torelló en Viernes, 09/04/2020 - 07:20

Mestre!!!

Añadir un comentario nuevo:

Tu dirección de email permanecerá oculta y no se mostrará públicamente.

Otros artículos relacionados: