La fi de l'estat d'alarma

Ángel Juez

En un país com el nostre on els anuncis superen llargament els fets, la fi de l'estat d'alarma no deixa de ser una incògnita per a tothom. Està clar que en una setmana pot passar de tot donades les circumstàncies. Hi ha gent que creu que el dia nou de maig canviarà tot i n'hi ha d'altres que estan tant marejats que ni veuen la tele ni llegeixen els diaris, diuen que no es creuran res fins que no ho vegin. El nostre país és l'únic de tot l'estat on l'hostaleria ha de tancar a les cinc de la tarda. La fi de l'estat d'alarma preocupa els polítics que busquen una formula jurídica per a mantenir el toc de queda i altres restriccions.

Pel camí han passat moltes coses, entre elles que uns quants establiments històrics com Ca l'Agut, el Gran Cafè, Cal Pinxo, el Senyor Parellada i altres han anunciat el tancament definitiu de les seves portes.

Una de les nostres reflexions és que quan sortim de tot això seguirà el manteniment de les distàncies i la por als espais tancats. Els millors professionals són els que saben treballar en espais petits, provoquen rotació i utilitzen molt de personal. La meva intuïció és que els que més en saben són els que ho passaran pitjor.

Sembla que avancem, el que no sabem és cap a on. Molta gent es fixa en el comportament dels caps de setmana, però a diari costa molt funcionar tot i que hi ha molts locals tancats. Els barris de Barcelona sobreviuen a mig gas, la Ciutat Vella està pitjor. Només es salven les terrasses, sobretot a on dóna el sol. L'excepció és la Barceloneta però només els caps de setmana.

El take away de begudes i menjars és molt dur, la policia de balcó que dóna avís a Guàrdia Urbana i Mossos no ajuda i els bevedors de llaunes comprades al súper que només busquen l'ambient, encara menys. En mesclar-se amb la bona gent que vol ajudar als bars, es munta la marabunta i actua la policia. Les pizzeries són els únics que es salven de la desfeta.

Amb la imminent reobertura el mercat de la compra-venda-lloguer-traspàs de bars i restaurants s'està agilitzant tot i que la incògnita més gran són els preus dels lloguers dels locals, hi ha molta expectació.

La fi del confinament comarcal ens aclarirà el paper econòmic que tenen els barcelonins i les tribus que els envolten, una altra incògnita.

Ens estem acostumant a sobreviure però viure és una altra cosa, les terrasses, legals o inventades, ens han ajudat molt durant l'hivern però em pica el nas que la Guàrdia Urbana té la mosca darrera l'orella i ja s'està plantejant el per què de tot plegat.

És evident que el model de ciutat de Barcelona ha de canviar i els pisos turístics s'han de repoblar, en part, a partir de nous llocs de treball. Ens olorem que alguna cosa es mou. Mentrestant la competència ensenya les dents, molts menús han pujat la qualitat i han abaixat els preus. Hem arribat a veure al Paral·lel menús casolans a vuit euros, de les marranades ni en parlem.

Tornem-hi que no ha estat res, que Déu ens agafi confessats.

Añadir un comentario nuevo:

Tu dirección de email permanecerá oculta y no se mostrará públicamente.

Otros artículos relacionados: