Joan Brossa i el mag Nicolás

Ángel Juez

En acabar la meva etapa al Platea vaig seguir treballant en els camps de la DEVESA amb certa freqüència, un dia, en Mingo, qui era soci d'una d'elles, em va demanar que li busqués un mag, en aquells temps tenia un bar al Born, el cafè Fussina, que tenia un sostre de gairebé 5 metres d'altura i programava trapezi i cinta. Vaig preguntar als artistes i van enviar-me un mag habilíssim, el “mago Nicolás”, ens vam entendre en mitja hora i vaig enviar-lo a Girona a treballar un parell de dies per setmana. Li pagaven molt bé, i a més tenia l'hotel i el menjar pagats. Va passar el temps, els clients estaven contents i l'estiu va acabar. El mag no va tornar ni a donar les gràcies, un clàssic entre els artistes.

En aquells temps va fer-se client meu en Tristán Barberá, fill del gravador de Miró i amic personal d'en Joan Brossa, amb qui venia a menjar tots els dijous. A mi em fascinava la humilitat d'en Brossa com a persona, no es queixava mai, sempre estava encantat i era sense dubtes un gran artista. Un bon dia va dir-me: - Jove, vostè en aquest bar hauria de fer màgia.

Poc temps desprès va trucar-me l'encarregat del Pipa Club, que jo dirigia, i va dir-me: -Àngel, he trobat un mag increïble i m'agradaria contractar-lo, vaig respondre: Com es diu?, -Nicolás... va dir-me, la sorpresa va encongir-me el cor i li vaig dir: -Digues-li que vingui a veure'm, si us plau. Va fer-ho i vaig comprovar que era el mateix que havia enviat a les carpes de la DEVESA. Vaig dir-li cara a cara: -Com et va anar per Girona? - Molt bé, va respondre, vaig acabar treballant a les carpes, a l'hotel i al restaurant. Podries haver tornat a donar-me les gràcies, vaig pensar, però en canvi vaig preguntar-li: Escolta Nicolás, no vas dir-me que havies vingut a Espanya a acabar la carrera d'enginyer que havies començat a Montevideo, i que feies màgia per pagar-te-la? -Sí, va respondre, ja sóc enginyer, vaig anar a treballar a les FAZAN i em pagaven un sou molt baix advertint-me que en deu anys no me'l pujarien, i això m'ho guanyo fent màgia, sóc més feliç i tinc molt més temps lliure. Immediatament vaig pensar en el consell d'en Joan Brossa i vaig contractar-lo per als tres bars que portava, Fussina, Pipa Club, i l'Ascensor, durant uns quants anys. Avui som encara amics i de tant en tant ve a l'Ascensor, tot i que com les coses pinten magres es dedica a la taquilla inversa i fa més diners. Ha passat tot el confinament al carrer fent màgia per als sense sostre. La guàrdia urbana li porta menjar i peces de roba, com bambes. Tot un cas.

Añadir un comentario nuevo:

Tu dirección de email permanecerá oculta y no se mostrará públicamente.

Otros artículos relacionados: