Els bars d'ambient

Ángel Juez

Des de sempre Barcelona ha tingut una gran tradició relacionada amb la cultura gai. Especialment històrics van ser els anys de la dictadura franquista en què els gaises veien obligats a esquivar la "Ley de vagos y maleantes", que els tocava de ple. Per assolir una certa impunitat, que mai tota, havien de ser summament empàtics amb el seu entorn i la veritat és que ho aconseguien. La barreja d'andalusos i catalans era explosiva i la combinació amb el flamenc contundent.


La Ciutat Vella i especialment la zona d'Escudellers eren farcits de bars de tapes on els cambrers eren gais i la música d'allò més divertida, però no només hi havia bars de tapes, també de copes i bars de "xaperos". Sense voler fer distincions perquè l'època era summament prolífica, hem de destacar el St. Germain de Pres, al carrer Nou de Sant Francesc, dirigit per dos bessons, que a més a més de cambrers, eren artistes i estaven íntimament relacionats amb la Sara Montiel, la mare de tots el gais.

Passats uns anys de la fi de la dictadura, es deroga la "Ley de vagos y maleantes". Les coses canvien radicalment en l'ambient gai, una quantitat important de travestits s'exhibeixen pels carrers de la Barcelona humida, bàsicament a la part baixa de la Rambla. La resta de la ciutat, tant a la part alta com a la mitja, proliferen els bars d'ambient i unes quantes discoteques amb la promiscuïtat per bandera i la contrasenya "Entiendes?", com a forma de comunicació. Una altra contrasenya tenia a veure amb les pel·lícules dels romans.


No podem deixar de citar d'aquesta època tres personatges únics que van elevar el ser gai a una forma d'art. Es tracta d'en Camilo, en Nazario i sobretot, sobretot l'Ocaña, autèntiques icones de la Barcelona del moment. La tristor de la seva desaparició no ha estat encara reemplaçada malgrat els múltiples intents.


El món gai es va anar sofisticant més i més al llarg dels anys tant que s'han arribat a construir hotels només per gais. El moment de màxima esplendor el marca l'aparició dels habitacions fosques i les parets franceses, que van causar autèntic furor dins del món de l'arc de sant Martí. L'eufòria, fins i tot, va propiciar un barri farcit de bars gais, el Gaieixample, avui dia una mica en declivi.

Actualment, sembla que el moviment gai s'ha dispersat, malgrat que el pots trobar a qualsevol barri simpàtic de la ciutat. Especialment a bars disgregats a l’esquerra de l'Eixample. L'arc de sant Martí no deixa de sortir. El barri del Born ha estat escollit com a lloc on instaurar la seva residència permanent pels gais emigrats d'altres països del món.

Oi que ho entens?

Comentarios

Añadir un comentario nuevo:

Tu dirección de email permanecerá oculta y no se mostrará públicamente.

Otros artículos relacionados: