Comença la ruïna

Ángel Juez

“Érem a la vora del precipici”, deia Franco en un dels seus discursos, “i hem fet una passa endavant”, afegíem nosaltres. Aquest acudit destacat d’entre molts que varen crear-se durant el franquisme podem convertir-lo en un símil de la situació actual.

Perdre deu mil euros al mes o més encara acaba amb les reserves de moltíssims negocis. El mercat de crèdits ICO està molt animat, falta saber si podran tornar-se i qui és el garant real, corren rumors que hi ha molts enganys. Els més petits són clarament maltractats per la majoria de la banca.

Les mesures que prenen les diferents administracions són sovint absurdes, afortunadament han girat cua amb el tema de les dotze de la nit; normal, tenint en compte que els bars per prendre alguna cosa s’omplen de gent molt més tranquil·la que les discoteques, barbacoes, i festes privades.

La obligació d’observar la quarantena que han imposat els anglesos juntament amb les recomanacions d’altres països de no visitar Catalunya sonen interessades.

Les teories conspiranoiques són tantes i tant variades que editarem un podcast sobre el tema amb algun entès com a protagonista.

Les diferències entre la Xina i els Estats Units són cada vegada més freqüents, ningú sap com acabarà. S’acosta una tempesta.

Les xarxes socials, amb raó o sense, ho enmerden tot. Tinc la impressió que aquest virus és una cosa bruta.

Ningú dubta que la joventut, tan a Barcelona com a les grans ciutats de tota Europa i al món sencer, s’ha desamarrat. El fet que s’hagi produït un confinament tan llarg ha provocat una acció-reacció molt difícil de controlar, hi ha un sentiment inconscient, tot i que molt estès, de que el món s’acaba. La agressivitat en el consum ha crescut a la costa. El comportament de la clientela als bars és difícil d’aturar, els cambrers no són policies, la gent s’acosta i un bar no és un comerç on els clients entren i surten d’un en un; als bars s’hi queden. I cal dir que les institucions i els governs en general no han estat a la alçada de les circumstancies, la falta tan de precisió com de rastrejadors han estat el detonant de la delicada situació en la que ens trobem. Les mesures preses pels governs a boca de canó fan molt mal a la economia, juntament amb comportaments irresponsables també hi ha molts de responsable, i a la gent li costa entendre que els hi destrossin els seus quinze dies de vacances fent-los passar una quarantena.

Més i més bars que havien començat a obrir han tornat a tancar. Es multiplicarà el “botellón” i les festes privades, als joves “garrulos” se’ls hi ha anat la castanya, els “guiris” volen divertir-se peti qui peti, i l’ambient és fonamental. Hi ha opinions de tots colors, molta gent pensa que això de la pandèmia és una presa de pèl, proliferaran els bars clandestins, molt més perillosos. Els “paquis” estan fent l’agost amb la venda de llaunes de cervesa, fins i tot mojitos i cubates.

La gent gran té molta por, però també és una putada per ells no poder abraçar els seus pares en aquestes circumstancies. Potser és pitjor no poder veure els teus fills i/o néts que viuen a l’estranger, on el futur és incert i els aeroports són majoritàriament tancats. No sé com s’ho fan, però hi ha gent que segueix arribant.

Vivim temps sospitosos i confusos, temps que separen i estaborneixen, temps d’insomni agut. Entren ganes de fugir, però la falta de recursos ens deixa clavats dins el nostre espai habitual. Són temps de zombies. Temps d’informació tendenciosa, temps en que perdem la capacitat per pensar per nosaltres mateixos, una de les característiques fonamentals de la ruïna: no pots pensar perquè tot allò que penses costa calers, i és justament allò que no tens, i encara que els tinguis, les perspectives de futur econòmicament parlant són dubtoses, la famosa deflació.

La situació és summament delicada, perquè una nova aturada de la economia, tot i les importants ajudes europees, ens duria sense dubtes a la fallida.

Això no és una crisis, això és una ruïna.

Comentarios

Añadir un comentario nuevo:

Tu dirección de email permanecerá oculta y no se mostrará públicamente.

Otros artículos relacionados: