Ànims

Ángel Juez

Ànims, tothom dóna ànims. És d'agrair, tant d'agrair com difícil de concretar. Que m'expliquin en el món de l'hostaleria en què ajuden els ànims més enllà de l'escalf. Els ànims són molt bonics però no paguen el lloguer, ni tan sols la meitat, per no parlar dels impostos o la part de la SS malgrat el ERTES

De gana no ens morirem, però el tipus d'alimentació caritativa no cobreix en absolut el nostre costum de beure i menjar.

Quan arriben les factures en bucle una rere l'altra, les despeses d'escala, el lloguer del pàrquing, l'aigua, la llum el gas i el telèfon, els ànims són clarament insuficients. Amb ànims no paguem la caldera que ens ha petat, ni paguem les rodes del cotxe desgastades. Ni tan sols posem benzina.

Quan tens fills al teu càrrec la despesa augmenta, els coles, els llibres, la roba, el menjar, i els nombrosos accessoris, i els ànims s'esvaeixen. I això si són petits, perquè si són més grans, els problemes són més grans. Ànimes en pena és el que semblem.

Sense ànims no anem bé, però el desànim és ben present al nostre col·lectiu. Recordo durant el confinament que el consistori va penjar milers de pancartes amb la llegenda ENS EN SORTIREM i algun catxondo va fer un muntatge que deia, ENS ENSORRAREM, trobo que la va clavar, sens dubte sortirem però molt empobrits durant anys...imagino.

Els joves no poden socialitzar ni progressar, tot i que els hi estan arravatant una porció important de la seva vida, no es porten pas malament, sobretot els cultes, els garrulos són una altra cosa, alguns fan mal a les orelles quan diuen que la gent que està morint han tingut la mala sort de néixer en un mal moment, també els he sentit dir que els darrers segles els vells declaraven les guerres i els joves eren els que anaven al front, tenen certa raó però no se n'adonen que la immensa majoria dels morts no hagueren declarat mai una guerra.

La joventut sempre ha estat insolent. “Oju” a la gent que ho està perdent tot, quan no tinguin res a perdre el perill es farà latent.

No només la hostaleria està greument afectada, tot el que sigui presencial i no es pugui sol·lucionar digitalment, pateix i patirà molt, el binomi por-pobresa s'imposa provocant tics autoritaris i molta, molta desigualtat.

Aquest virus menyspreat al començament com si d'alguna cosa surrealista es tractés, s'ha girat hiperrealista afectant a gairebé tothom d'una o altra manera.

Això va per llarg intueixo, la vacuna és l'esperança però fins que no ho vegi no m'ho creuré.

Menys ànims i més solidaritat, de la de veritat.

Añadir un comentario nuevo:

Tu dirección de email permanecerá oculta y no se mostrará públicamente.

Otros artículos relacionados: