La història

Un Bar-Cocteleria

d'una altra època

La primavera de 1970, Ramon Folguera s’associa amb Jordi Tarradellas i reforma el bar Pierrot, obert un parell d’anys abans i situat al número 3 del carrer Bellafila. Ramon, soci fins llavors del bar El Paraigua, col·loca una cabina d’ascensor modernista a la porta i decora la resta del local amb el mateix estil. Coneixedor de la dinàmica cultural que es respira en aquells temps a Ciutat Vella, trasllada el seu esperit al nou bar. Així neix L'Ascensor.

Ramon Folguera no s’entén amb l’ínclit Tarradellas i abandona el projecte. El local es traspassa amb la mediació d’un paradista de la Boqueria i passa a mans del senyor Morlanes. Aquest s’associa amb Vicente i Corsino, un gai i l’altre tot el contrari, que protagonitzen una etapa amb un ambient ambigu però excepcional. La caiguda del règim sura en l’ambient i passa a ser ràpidament un bar de culte. La mort del dictador provoca nombrosos disturbis a la plaça de Sant Jaume i els voltants, l’ambient del bar decau. Vicente inicia un nou projecte a Menorca i Morlanes entra en contacte amb l’Àngel Juez, a qui traspassa el local, i el dirigeix i el gestiona durant més de quaranta anys, fins a l’actualitat.

L’Àngel contagia el seu esperit jove a L'Ascensor i introdueix un nou ambient amb la música rock com a protagonista principal. El fet de ser pioner en el món de la nit i el canvi de concepte es tradueixen en un èxit immediat. El bar ho peta cada dia i l’ambient que hi ha al carrer és espectacular.

L’any 1982 es produeix una crisi de seguretat a Ciutat Vella. Durant un temps, els clients només arriben en grups, el bar es tranquil·litza i obre una nova etapa en la qual la música de tots els estils es fa protagonista. L’ambient es relaxa. Sobretot, els dies de cada dia, passa a ser un bar íntim, tot i que, de seguida, els caps de setmana, el ple torna a ser absolut. L’accent el marca la qualitat del servei.

Avançats els anys noranta, L’Ascensor s’introdueix en el món dels còctels i els espirituosos. L’evolució és constant fins al dia d’avui, i el mateix podem dir en relació amb els nous sons musicals. Un bar vintage absolutament modernitzat.

Tot un clàssic de Barcelona.