El bar Thales del carrer Ciutat estava regentat per en Felipe, un curiós personatge soci del Club Natació
Barcelona que duia sandàlies tot l'any i es banyava al mar cada dia, fins i tot si nevava. Al bar, era un
maníac compulsiu: cada vegada que els clients anaven al lavabo el revisava immediatament després i com
hi trobés una gota, un paper a terra o la més mínima anomalia, anava a veure els clients i, tot i que
estiguessin al carrer, els hi muntava un sidral de cal déu. Tot i ser l'únic treballador del negoci va quedar
tan sol que el va haver de traspassar.

En una de les meves visites freqüents a una de les cocteleries que han marcat tendència en els últims anys
a Barcelona, entro i em trobo el cocteler, a qui coneixia, fotent salts tot cuit. Amb cara de sorpresa li
pregunto, Què t'ha passat?, i em diu – Ara riuràs, acabo de fer un còctel amb bitxo manipulat amb les
mans i de cop em picaven els ous i m'he ficat la mà a la butxaca i a través d'un forat me'ls he rascat.
Crema que t'hi cagues, per això crido! - Vaig estar mitja hora rient i, tot i que no diré el seu nom ni el del
bar, li vaig prometre que ho explicaria.

Últimament, i arrel d'un viatge a Itàlia, m'he aficionat al cafè corretto, que no deixa de ser algua cosa
semblant al nostre “carajillo” però que en lloc de conyac porta grappa, la beguda nacional italiana.
Observo que molts cambrers no saben què és, però el l'últim ja va ser quan un dia vaig trobar que em
preguntaven, Què és un cafè corretto? Un cafè amb grappa, contesto. El treballador li pregunta a
l'encarregada: Tenim grappa? I l'encarregada contesta Siiiiii! I es presenta amb una grapadora. Per
casualitat, el propietari del bar estava dinant en una taula i jo el coneixia. Li vaig comentar l'anècdota i li
vaig dir que l'explicaria. Ell, entre riure i riure em va dir Fes-ho! Fes-ho! I aquí està.