Més enllà de l'estat d'alarma I

Ángel Juez

S'han acabat les quarantenes. Sempre s'ha dit: resistir es vencer. De moment i fins ara la resistència i la resiliència han estat tan admirables com evidents. La dificultat de molts treballadors de l'hostaleria per cobrar els ERTEs, afegit a la quantitat de gent que viu de l'economia submergida, feien témer que es produiria una queixa massiva, i fins i tot una petita revolució; no ha estat així, però fa patir que aquesta fèrria resistència s'allargui durant molt de temps. Sense dubte un dels motius pels quals la resistència hagi estat tan eficaç li devem a la iniciativa del gran José Andrés i a la perseveració tant de Càritas com de l'Església de Santa Anna i molts més que han resolt amb eficàcia l'alimentació de la gent.
 

Deia Einstein: "L'arrel comuna de la ciència i l'art és la capacitat per deixar-se seduir pel misteri; si el misteri es barreja amb la por, apareix la religió". La por ha estat una de les característiques dels temps del "bitxo", fins al punt que s'ha pregat i s'han encès més espelmes que mai. No tothom confia en la religió, i n'hi ha que s'han entregat a la ciència amb un fervor doctrinal.

En permetre's sortir es va provocar una lògica disbauxa, que va anar calmant-se a poc a poc. L'obertura de les terrasses dels bars va provocar un altre moment d'eufòria. El tema de les distàncies i les discrepàncies entre veïns es va apaivagant lentament, el control de la guàrdia urbana i els espais oberts als carrers han facilitat la tasca. Estaria bé que els professionals no permetessin grups massa grans a les terrasses. S'entén perfectament que la gent té ganes de veure's, però ara el més important és conviure, i els grups són un focus de contagi i a més a més fan massa soroll.
 

La Ciutat Vella està sent ocupada pels barcelonins que gaudeixen dels passejos per les platges, pels carrers de la Ribera i del Raval. El barri Gòtic, amb tota la seva bellesa, ha estat redescobert per molts barcelonins que feia molt temps que no baixaven, els pocs veïns que l'habiten estan senzillament encantats. La diversitat d'aquesta zona de la ciutat queda reflectida en la quantitat d'estrangers i immigrants que es veuen als carrers. A la Rambla li costa, però es veu clar que comença a respirar. Molts dels bars triguen a obrir, sobretot els que tenen molts treballadors i estaven enfocats al turisme (sin güiris no hay paraíso). El tema de la reducció de l'aforament tampoc facilita les coses. Hi ha bars que obren i al cap de pocs dies tornen a tancar, diuen que no hi ha ningú, i n'hi ha d'altres que després de provar decideixen obrir només el cap de setmana. Després de restar més de tres mesos tancats el fet de perdre encara més diners els horroritza.

Als bars de copes, sense dubte els més damnificats, els hi suggerirem que facin una petita carta de menjar de qualitat a bon preu (si és possible, amb codi QR), d'aquesta manera aconseguiran que la gent prengui copes abans i després, i encara que el benefici sigui minso, facturaran una mica més, que és el que cal. Sobretot els qui tinguin clients catalans han de comunicar als seus contactes que reservin amb cita prèvia, així podran preparar-se més bé per tal de millorar el seu servei.

S'estan creant terrasses de caire familiar, aquell costum tan estès al nostre país de treure una taula i quatre cadires al carrer per tal de sopar a la fresca. Des d'aquí aplaudim la iniciativa, la necessitat de supervivència és prioritària avui en dia. Tot i que l'aire lliure és des de sempre més sa, guardar les distàncies no està de més. Un avís al comprensible relaxament de la gent jove.
 

Per acabar parlarem del drama dels asimptomàtics. Al llarg d'aquests tres mesos he mantingut contacte amb trenta o quaranta professionals del sector com jo mateix, a tots els hi he demanat, tot i tenir en compte que només coneixem entre els quinze i el vint-i-cinc per cent de la nostra clientela si havien detectat que algun dels clients havien contret la malaltia, tot tenint en compte que durant més de dos mesos i mig vam patir un alt risc, sobretot durant els caps de setmana, en els quals els bars estaven absolutament petats. En el cent per cent dels casos, la negativa ha estat total, tot i que en les seves i meves relacions personals i familiars hem tingut malalts, fins i tot algun o altre mort.


Sense dubte els asimptomàtics tenen la clau d'aquest misteri. Alerta.

 

Añadir un comentario nuevo:

Tu dirección de email permanecerá oculta y no se mostrará públicamente.

Otros artículos relacionados: