El ball

Ángel Juez

És la més ancestral de les cultures humanes, des de que existeix l´home existeix el ball. Va ser segurament la primera forma de comunicació entre humans, els historiadors consideren que el ball abstracte és anterior al llenguatge, és a dir, comença com a forma d'expressió corporal o de ritual. És ballava per a espantar als mals esperits, per a provocar la pluja, per a fertilitzar les collites, es ballava abans d'una batalla , un casament o un festeig. Una dança ritual és una sèrie de moviments o balls amb fins religiosos, es converteixen en tradicions sagrades, el déu greg Dionisos ja els practicava. La tècnica comença sobre l´any 4000 a. C. gràcies a la simetria i amb la coreografia comença a ser harmoniós. No és fins al segle VI que el ball i la música es fan in-dissociables.

 

Durant segles les dances han estat observades com rituals artístics que expressen emocions humanes mitjançant dramatitzacions tals com tragèdia, mort, vellesa, naixements i celebracions entre d'altres, i també com a rituals de pas o aparellament. A Australia els aborígens ballen quan la dona arriba a la pubertat i realitzen rituals que acaben amb un ball grupal festejant el naixement de la nova dona.

 

En el segle XVII, la separació entre balls de saló i balls folklòrics s'accentua, el primer per als rics i el segon per als pobres. Apareix el ballet i, amb ell, els primers professionals del ball que el porten a l'escenari.

De seguida es desenvolupen músiques autòctones a tot el mon, a Espanya destaca el flamenco.

 

Amb el segle XX el ball popular arriba al seu punt àlgid. L'aparició del jazz, del Rythm and Blues del Rock'n Roll i del Soul revolucionen occident, ja no tot el món balla en parella i agarrao, neix el costum de ballar suelto, completat per la sessió de lents.

Apareixen multitut de ritmes que s'havien mantingut tan sols a l'àmbit local.

La música progressa exponencialment i comença l'era dels sons i les fusions en la que ens trobem, l'electrònica produeix canvis de tendències.

El ball creix i creix, tant en públic como en privat. Es produeix la paradoxa de que la tercera edat balla a qualsevol lloc i a la primera de canvi, mentre els joves semblen empanats, sempre hi ha excepcions.

 

L'església condemnava els balls nocturns perquè donaven lloc a excessos i intentava prohibir-los. Mai ho va conseguir. A l'actualitat, el ball està prohibit en públic degut a la pandèmia, però mai conseguiran que deixem de ballar.

 

 

Añadir un comentario nuevo:

Tu dirección de email permanecerá oculta y no se mostrará públicamente.

Otros artículos relacionados: